Edmund de Waal 
Cartes a Camondo 

Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d’endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d’una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d’art Moïse de Camondo l’any 1912, l’edifici acull des d’aleshores una extraordinària col·lecció d’art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l’antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L’infaust destí d’aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d’una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l’assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l’art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.

«Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
Mauricio Bach, La Vanguardia

«En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s’ocupa d’evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d’ambre».
Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)

«Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
Biel Mesquida, Abril (El Periódico)

«En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l’autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d’ambre».
Nicholas Wroe, The Guardian

عن المؤلف

Edmund de Waal (Nottingham, 1964) és ceramista. Les seves obres s’han exposat en diferents museus i col·leccions, entre ells el Victoria & Albert Museum i la Tate Britain. És professor de ceràmica a la Universitat de Westminster i ha publicat els assaigs «La llebre amb ulls d’ambre» (Quaderns Crema, 2012)—pel qual va rebre els premis Ondaatje de la Royal Society of Literarure de Londres i el Windham-Campbell d’assaig—i «L’or blanc» (2016), entre d’altres.