Ferran Esquilache Martí 
Els constructors de l’Horta de València 
Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII

L’Horta de València és l’àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s’ha discutit durant molt de temps quins n’eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d’al-Àndalus. Més enllà d’aquest debat, la present obra empra els mètodes de l’arqueologia hidràulica i l’anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l’evolució de l’horta en relació amb la societat andalusina, que s’hi erigeix com l’autèntic objecte d’estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l’Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l’evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d’adscripció cronològica per a cada fase. També s’analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d’una societat tributària com era l’andalusina.