Henry David Thoreau 
Caminar 

Caminar és un dels textos més bells de Thoreau. Hi exposa la seva filosofia del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent: ‘Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge’. Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la Natura.

‘Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat –la feina, la família, les amistats, les ambicions– i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible (…). Caminar, en el sentit profund que li dóna l’escriptor nord-americà, és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de l’home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: l’instint, el pensament elevat, l’heroisme i la llibertat.’ (Marina Espasa, a la introducció)

Un cant d’amor a la Natura profundament original i avançat al seu temps.

Circa l’autore

Nascut a Concord (Massachusetts) el 1817, va estudiar a Harvard i va rebre l’ajut i la influència de Ralph Waldo Emerson, que fins i tot el va contractar com a secretari personal. En els seus escrits Thoreau va defensar l’individu davant dels governs (que considerava injustos) i la vida senzilla, pròxima a la naturalesa, davant dels estralls del món modern i urbà. Profundament original i avançat, ha tingut una vasta influència en moviments moderns, com l’ecologisme i el pacifisme, i en personalitats tan rellevants com Tolstoi, Gandhi o Martin Luther King. Entre els seus llibres més destacats figuren Walden, o la vida als boscos i La desobediència civil. Va morir el 1862, als 45 anys