Nikolai Gógol 
Vetlles en un veïnat de Dikanka 

Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

Circa l’autore

Nikolai Gógol (Sorótxintsi, 1809–Moscou, 1852) fou, juntament amb Aleksandr Puixkin, el pare de la narrativa russa moderna. Conegut per les seves novel·les Les ànimes mortes i Taràs Bulba, destaca com a mestre del relat breu amb peces com El capot, El nas o Diari d'un boig. A la primerenca Vetlles en un veïnat de Dikanka ja hi trobem la seva habitual combinació del fantàstic, la sàtira i el realisme social. La narrativa pionera de Gógol fou admirada per figures posteriors tan rellevants com Lev Tolstoi, Fiódor Dostoievski o Mikhaïl Bulgàkov.