Ivan Turguénev 
El primer amor 

Una nit, recordant els vells temps amb dos amics, Vladímir Petróvich rememora el seu primer amor. Amb setze anys, passa l'estiu a la finca dels pares, quan s'enamora apassionadament de la jove Zinaïda, de vint-i-un. No és l'únic, ja que els encants de la noia atreuen un eixam de pretendents, i la seva passió no corresposta aviat es transformarà en turment, tot i que desconeix qui és el seu rival principal.
El primer amor és una mostra magistral del talent de Turguénev per plasmar les sinuositats de l'ànima humana, amb un retrat commovedor i poètic de l'amor adolescent, tan tendre, tan mal·leable, tan dolorós.
Per a Turguénev l'amor era 'una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida’.

O autorze

Ivan Turguénev (1818-1883) Fill d’una terratinent i un militar retirat, va criar-se al latifundi familiar, on va tenir un contacte profund amb la pagesia que, després, va retratar en les seves obres. Va estudiar llengua i literatura a Moscou i Sant Petersburg i filosofia a Berlín, on es va convertir en un europeista convençut. Va mantenir fortes polèmiques amb Tolstoi i Dostoievski, més eslavòfils.

És un dels màxims representants del realisme, amb novel·les i contes que tracten sobre les frustracions vitals, els amors fracassats i les penúries de la societat russa. Destaquen Niuada de gentilhomes (1859), El primer amor (1860), Pares i fills (1862) i Fum (1867).