Francesc Puigpelat 
Un tret a l’aire 

Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d’anarquistes. N’hi ha de tota mena: alguns es mouen per l’idealisme més sublim, però d’altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d’organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l’atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l’amenaça d’un comissari que no ha perdut mai l’esperança de veure’l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.


Un tret a l’aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l’agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

Sobre o autor

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una trentena llarga de llibres, reconeguts amb més d’una quinzena de premis, entre els quals destaquen Els llops (premi Carlemany, 2005), Roger de Flor (premi Pin i Soler, 2002), Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999), La nena que es va convertir en mòbil (premi Folch i Torres, 2015), La nedadora (premi Carlemany, 2019) i El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler (premi Ferran Canyameres, 2020). A «crims.cat» ha publicat Magret i els anarquistes, guardonada amb el V Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana l’any 2018.