Nora Ephron 
Tinc un coll que fa pena 

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, ‘Tinc un coll que fa pena’ és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

İçerik tablosu

Tinc un coll que fa pena
Odio el meu bolso
Monogàmia en sèrie: unes memòries
Estètica de manteniment
Cega rematada
Les tres fases de la criança
Tirar endavant
Jo i JFK: ara ja es pot explicar
Jo i el Bill: la fi de l’amor
Els llocs on visc
La història de la meva vida en 3.500 paraules
o menys
L’strudel perdut o Le strudel perdu
Embriagar-se
El que hauria volgut saber
Podria ser pitjor
Agraïments

Yazar hakkında

Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012) va ser productora, guionista, directora de cinema, periodista i escriptora, nominada tres vegades als Oscars per les pel·lícules Silkwood (1983), Quan en Harry va trobar la Sally (1989) i Alguna cosa per recordar (1993). Filla de guionistes, va créixer a Beverly Hills i va començar la seva carrera periodística al New York Post. Ha escrit al New York Times i a les revistes Esquire i New Yorker, entre d'altres. Va estar casada tres vegades, i el fracàs del segon matrimoni (amb Carl Bernstein, amb qui va tenir dos fills) va inspirar la seva novel·la Heartburn, una història sobre infidelitats. El gènere que més va conrear va ser el periodístic, una mostra del qual presentem en aquest primer volum, No m'enrecordo de res. Va morir de leucèmia l'any 2012.