Autor: Joan Vilalta Llavina

Joan Vilalta Llavina, nascut a Barcelona el 1952, ha viscut intensament en aquests últims anys la il·lusió col·lectiva i l»esperança de poder participar en la creació d»un nou Estat. També el dolor, tristesa i preocupació per l»evident indefensió de l»independentisme davant un Estat que ha utilitzat tots els seus poders, sense escrúpols ni vergonya democràtica, contra les legitimes reivindicacions polítiques d»autodeterminació i d»independència i s»ha mostrat sord, cec i mut al sentiment identitari català. Els esdeveniments de l»anomenat «procés independentista català», que comença en l»esgotador `procés de l»Estatut, amb la recollida de signatures per part del PP, la sentencia del Tribunal Constitucional contra la constitucionalitat de l»Estatut, singular i única, la negativa al traspàs de competències i la bel·ligerància del Govern Espanyol cap a la llengua i sentiment nacionalista dels catalans, estaven posant les bases d»un canvi social de llarg abast que aniria més ràpid del previst, creant una desafecció de la societat catalana envers Espanya i les seves institucions. L»independentisme tot just començava a treure cap.