Auteur: Joan Vilalta Llavina

Joan Vilalta Llavina, nascut a Barcelona el 1952, ha viscut intensament en aquests últims anys la il·lusió col·lectiva i l »esperança de poder participar en la creació d »un nou Estat. També el dolor, tristesa i preocupació per l »evident indefensió de l »independentisme davant un Estat que ha utilitzat tots els seus poders, sense escrúpols ni vergonya democràtica, contra les legitimes reivindicacions polítiques d »autodeterminació i d »independència i s »ha mostrat sord, cec i mut al sentiment identitari català. Els esdeveniments de l »anomenat « procés independentista català », que comença en l »esgotador `procés de l »Estatut, amb la recollida de signatures per part del PP, la sentencia del Tribunal Constitucional contra la constitucionalitat de l »Estatut, singular i única, la negativa al traspàs de competències i la bel·ligerància del Govern Espanyol cap a la llengua i sentiment nacionalista dels catalans, estaven posant les bases d »un canvi social de llarg abast que aniria més ràpid del previst, creant una desafecció de la societat catalana envers Espanya i les seves institucions. L »independentisme tot just començava a treure cap.