Manuel Forcano 
Els jueus catalans 
La història que mai no t’han explicat

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra.

• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea.

• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu.

• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys.

• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada ’Mare d’Israel’.

• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu.

• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona.

Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Om författaren

Nascut a Barcelona el 1968, és doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història del judaisme ha publicat la Història de la Catalunya jueva (2010), així com l’assaig històric A fil d’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007), la traducció de l’opuscle hebreu El Llibre de la Creació (2012) i El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (2013). Ha antologat i traduït poetes moderns israelians com Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck. També ha traduït la novel·la El mateix mar d’Amós Oz, Els viatges d’Ibn Battuta amb l’arabista Margarida Castells, Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria d’E. M. Forster, i El Martiri de Sant Sebastià de Gabrielle D’Annunzio, així com el text integral de La descripció del món o Llibre de Meravelles de Marco Polo.

De la seva pròpia producció poètica, destaquen els poemaris Corint, Com un persa, El Tren de Bagdad (premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). Des de 2004 és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.